Dia 6.- L'ART
Aquí trobarem la part artística, la part imnata que l'autor porta a dins i haurà de millorar seguin una serie de consells i normes.
Un cop dominada la tècnica dependrà de nosaltres elevar la fotografia a nivell d’art. Així quant més destresa tinguem en l’ús de la màquina de fotografiar més temps disposarem per ser creatius ...
Farem fotografies per expressar els nostres sentiments, per reflectir la nostra visió de les coses ...
Recordem que una bona imatge és la que assoleix afectar les nostres fibres més sensibles, la que ens sorprèn provocant-nos reaccions afectives que podem jutjar ...
Simplificant una mica més una bona fotografia ha de reunir tres premisses que són; impacte visual, qualitat tècnica i per últim fer-nos arribar un missatge ...
Caldrà que acostumem els nostres ulls a veure de la mateixa manera que ho veu la càmera ...
Sense grans trucs però aplicant una sèrie de controls com ara la il·luminació, els punts de vista, l’enquadrament i diferents “normes” ...
Tota imatge té unes línies rectes o corbes, horitzontals o verticals, físiques o no, aporten la seva influencia dins l’escena ...
Les línies verticals suggereixen formalisme, estabilitat, ordre, ...
Les línies horitzontals comuniquen calma, tranquil·litat, obren espais, ...
Les línies corbes tenen gràcia, fuïdesa, harmonia, ...
Les línies obliqües i els seus angles s’interpreten com un avanç o com una caiguda i per això comuniquen dinamisme ...
Les línies directrius ens conduiran la vista capa allò que ens interessi ressaltar, sent la millor manera de donar èmfasi i profunditat ...
Les formes bàsiques d’un objecte és allò que produeix el primer impacte en una fotografia, constitueixen la base a la qual s’afegeix color, textura i altres qualitats ...
Reconeixem fàcilment formes familiars com, cercles, triangles, formes en L, en S, ...
Podrem destacar o dissimular les formes dels objectes buscant diferents punts de vista i això donarà lloc a interessants variacions d’aquestes formes ...
Les ombres són una font de formes molt intenses, un element poderós que tendeix a dominar l’escena i a convertir-se en el motiu principal acaparant l’atenció de l’observador ...
Les flames, l'aigua, els núvols, entre d’altres, donen lloc a formes en constant canvi i és aquí on la fotografia ens permet captar integrament en un instants tots els detalls de l’efímer ...
Molt difícil, per no dir que impossible, serà poder veure aquestes formes a l'instant, però ens podran sorprendre un cop revisem les nostres imatges ...
La forma es troba extremadament unida al volum, reconeixem molts objectes per la seva forma i donem per sobreentès el seu volum ...
El volum és una característica pròpia dels objectes tridimensionals. Així mitjançant l’ombrejat, el color i les formes contribuirem a la creació òptica de volum ...
La direcció de la llum pot ajudar a exagerar o eliminar el volum, al igual que controla l’aspecte de la textura, que és volum a petita escala ...
La textura ens comunica a la vista les qualitats tàctils com ara la suavitat o l’aspror de les coses i la llum serà decisiva en el seu aspecte final ...
La juxtaposició de dues textures diferents, farà que surtin reforçades totes dues ...
Algunes textures com la sorra, roques o herbes, depenent de la il·luminació poden crear ritme d’ombres ...
Tot i que el ritme no sempre té textura ...
El ritme en fotografia s’obté mitjançant la repetició de línies, formes, volums, o colors. Aportant harmonia i vitalitat a les imatges ...
En general cal realitzar una ruptura del ritme per donar varietat i crear un centre d’interès. Un motiu rítmic únic i uniforme pot resultar massa monòton ...
El ritme es troba a tot arreu, però el fotògraf ha de tractar-lo amb cura per convertir-lo en una aportació positiva ...
La fotografia és un mitjà estàtic per tant hem de decidir amb molta cura en primer lloc la elecció del format (horitzontal o vertical) per desprès decidir el centre d’interès, la posició dels elements, la distribució de color, l’equilibri, ...
Serà molt important saber equilibrar dins del marc limitat d’una imatge en disposar el que veiem i plasmar-ho en dues dimensions ...
La manera més òbvia d’aconseguir la sensació d’estabilitat i d’equilibri és la simetria, però el resultat final amb el pas del temps ens semblarà massa ordenat i estàtic ...
La composició basada en l’ordre, l’equilibri i la senzillesa es considera “clàssica” i nosaltres amb la càmera tindrem molta més llibertat per buscar equilibris més dinàmics i atrevits ...
Caldrà saber compondre i disposar la imatge dins del visor o la pantalla abans de disparar, seleccionat i organitzant els elements perquè resulti atractiva a la vista ...
Una bona forma d’organitzar l’espai fotogràfic consisteix en dividir l’area de la imatge en terços, tant vertical com horitzontalment. Això donarà lloc a una quadrícula amb quatre punts d’intersecció que actua com una guia per poder composar d’una manera més “artística” ...
És la composició anomenada “norma dels terços” que consisteix en situar el punt d’interès en un dels terços ...
Tot i que és una bona manera de compondre no cal abusar-ne ...
La llibertat individual en la manera de veure les coses i la facilitat per plasmar-les fa que avui en dia artísticament gairebé tot està permès ...
Enquadrar vol dir encaixar una cosa dins d’una altra i en fotografia tindrem diverses maneres de fer-ho obtenint diferents resultats en la composició ...
Podrem enquadrar amb marcs naturals tot sovint senzills i naturals inclosos dins de la mateixa escena ...
Podrem enquadrar amb marcs com a peus de foto per transmetre sensació d’estabilitat i de profunditat ...
Podrem enquadrar amb línees directrius per dirigir l’atenció de l’espectador envers el subjecte principal de la fotografia ...
Podrem enquadrar per omplir els primers plans que resultarien buits o per amagar detalls que poden resultar molestos ...
El punt de vista col·labora decisivament en canviar el significat de la imatge. Un angle normal a l’altura dels ulls aporta realisme ...
Un contrapicat és fotografiar des de baix cap amunt, així les persones i els objectes adquireixen rellevància, superioritat, poder, ...
Un picat és fotografiar des de dalt cap avall, aquí els objectes apareixen disminuïts i les persones amb el cap gros ...
Un horitzó situat en mig de la imatge la divideix en dos. Lo que comportarà la necessitat de tenir dos centres d’interès, un en la part superior i l’altre a l’inferior ...
Situant l’horitzó en la part baixa de la imatge els cels seran immensos dominant la imatge i realçant la profunditat del paisatge ...
Amb l’horitzó en la part alta, la terra s’estendrà fins l’infinit destacant els elements situats en primer pla que guanyaran rellevància ...
Buscar la millor perspectiva per trobar l’efectivitat dels angles atípics, desplaçant la càmera en diferents direccions ...
Un dels canvis de punt de vista més significatiu consisteix en apropar-se al motiu fins aïllar-lo del fons amb significatius canvis de llum deixant fora de la imatge possibles irrellevàncies ...
El desplaçament circular entorn del motiu determina canvis radicals transformant el fonts i alterant la direcció de la llum ...
Saber transmetre sensació d’espai i de grandària, cosa que en la vida quotidiana no ens hem d’aturar a determinar ja que al veure en tres dimensions automàticament les intuïm ...
Quan la figura humana es juxtaposa sobre formes imponents, naturals o fetes per l’home, l’efecte és sovint sorprenent ...
En referència a les òptiques podem establir que els teleobjectius comprimeixen i aplanen, redueixen espais, situant tots els objectes en un primer pla ...
Per contrari els grans angulars obren espais entre els diferents plans i exageren les mides dels objectes més propers donant molta més profunditat ...
Ensenyar menys i suggerir més és una bona premissa que serveix per a qualsevol temàtica ...
Els paisatges molt oberts no desperten gaire interès, doncs tots els elements queden lluny, minimitzats i sense que en destaqui cap. Serà el principal problema que tindrem a l’hora de fer panoràmiques ...
És més eficaç concentrar-se en una zona reduïda, en un detall, perquè ens donarà una imatge amb major impacte visual. El difícil serà introduir la mínima informació perquè l’espectador identifiqui el lloc o el missatge ...
En les imatges de persones serà bo preguntar-se si és necessari poder veure en quin ambient es troba o buscar una bona foto de retrat ...
Buscar el retrat expressiu o el detall que ens farà pensar, evidentment són imatges diferents, simplement es tracta de veure quina és més efectiva ...
Saber captar els moments decisius, aquelles fraccions de segon en que tots els elements de l’escena es conjuguen per expressar de la millor manera els esdeveniments ...
El lloc, la llum, el punt de vista, i altres conceptes sempre tindran una importància decisiva ...
Així doncs seria fàcil afirmar que per fer una bona fotografia només cal estar en el lloc adequat en el moment precís i tindre algunes nocions de fotografia ...
Per captar amb èxit aquets moments decisius és imprescindible avançar-nos i disparar l’instant previ al clímax, cosa que elimina el temps de reacció ...
Moltes activitats culminen en un clímax sobretot en esdeveniments esportius, i disparar just aquest instant previ requereix una mica de pràctica ...
Saber esperar l’inesperat per captar les expressions o moments impossibles de repetir ...
Aquest moment “crític” influeix en l’estructura de la imatge tant com en el seu contingut. Haurem de saber esperar per obtenir l’expressió de la mirada ideal o saber buscar que un element físic es situï en el lloc idoni ...
Estudiar el llenguatge de la llum és imprescindible per que nosaltres, els fotògrafs, pugem conèixer i dominar aquest mitjà ...
El sol és la principal font de llum que tenim i la llum és l’origen del color ...
La llum crea els matisos que veiem en una fotografia en color ...
I els tons que veiem en una fotografia en blanc i negre ...
Sentir l’atracció del color que tan si es càlid com fred, lluminós o apagat, alegre o discret, aportarà interès a l’atmosfera de la fotografia ...
Per cridar l’atenció amb el color, no cal fer vistoses composicions plenes de colors, sovint n’hi ha prou amb una senzilla nota ...
No ens pot passar desapercebuda la bellesa del blanc i negre que és una interpretació de la realitat i no la seva reproducció exacta ...
Els resultats abstractes redueixen la imatge a intensitats pures i donen una gran flexibilitat d’interpretació ...
Per tant haurem d’aprendre a decidir que valorem més, l’abstracció dels tons en blanc i negre o la realitat que aporten els matisos dels colors ...
Resumint, cal fotografiar i fotografiar, tant de dia ...
Com de nit ...
Amb bon temps ...
o amb mal temps ...
Durant les quatre estacions. A la primavera la llum adquireix una brillantor especial que es complementa amb la pàl·lida verdor del nous brots i l’arribada de nova vida ...
Mentre que la llum intensa i directa de l’estiu dóna uns colors molt vius i brillants dels que haurem de saber treure’n bon partit ...
La tardor mostra la naturalesa en el seu aspecte més maco, llums clares ressalten els vistosos tons ocres, vermellosos i taronges de les fulles seques mortes amb l’arribada del fred ...
Fotografiar el fred hivernal dels arbres sense fulles o colgats de neu ens és cada dia més difícil a casa nostre, així que haurem d’aprofitar les ocasions puntuals de mal temps extrem per realitzar-les ...
