Dia 2.- LA CÀMERA II; ELS DIAFRAGMES ENTRE ALTRES ...
En el dia 2 i pots trobar; l'index de sobre o subexposició, l'histograma, com bloquejar i'exposició, les diferents maneres per enfocar, els diagragmes i la profundidad de camp entre altres coses.
També relacionat amb l’exposició tenim aquesta icona per activar un índex desplegable i compensar l’exposició quan necessitem una interpretació diferent a la seleccionada per el fotòmetre ...
Mitjançant el desplaçament de la fletxa indicadora a dreta o esquerra podrem sobreexposar o subexposar les llums per diferents raons ...
Per exemple podem sobreexposar en retrats a contrallum ...
Imatges a la neu o en fons molt clars ...
Ens serà interessant poder subexposar en paisatges a contrallum amb llums crepuscular per intensificar colors ...
Al igual que en motius ben il·luminats amb fons foscos. Aquestes opcions són valides con treballem amb arxius JPEG i no pensem editar posteriorment les nostres imatges ...
I el més important ens permetrà desplaçar l’histograma a dreta o esquerra per aconseguir una perfecta exposició i aquesta és la del mig amb la màxima d’informació possible ...
què després augmentarà les possibilitats de treballar-la millor en un posterior processat ...
L’histograma és un gràfic per ajudar-nos a trobar l’exposició correcta, té dos eixos: el vertical que indica el nº de píxels de cada valor i l’horitzontal indicant els valors de lluminositat o rang dinàmic ...
Els valors d’il·luminació van de 0 a l’esquerra (negre absolut) i 255 a la dreta (blanc pur), amb 254 grisos al mig. S’ha de procurar que la gràfica arribi al peu de la paret dreta sense tocar-la ...
Un histograma amb llums equilibrades ...
Un histograma amb lleugera sobreexposició ...
Un histograma amb lleugera subexposició ...
El primer histograma amb forma de U és quan fotografiem un contrallum i el segon és de llums suaus ...
Histograma amb una imatge subexposada -3 passos ...
que amb la posterior edició podrem recuperar la informació o el detall de les parts més negres i opaques ...
Imatge sobreexposada +2 passos ...
Aquí no es pot recuperar la informació del blancs per més que la enfosquim, doncs no tenen informació ...
Mentres que si l’histograma no xoca amb la paret dreta ...
podrem recuperar el detall dels blancs ja que aquets si tenen informació ...
La majoria de càmeres tenen l’opció de posar un avisador (alarma) de color vermell o negre per assenyalar les zones sobreexposades (cremades) amb excés ...
La icona BKT (Braketing) ens permetrà fer diverses imatges seguides del mateix tema variant entre cadascuna d’elles els paràmetres de l’exposició ...
Pot ser molt interessant per realitzar HDR ...
La icona AEL o * (Canon) es per mesurar i bloquejar l’exposició ...
El bloqueig AEL és ideal per captar d’una manera ràpida motius a contrallum o amb llums difícils ...
El procediment és senzill, dirigim la càmera a les llums polsant el boto AEL bloquejant la lectura de l’exposició ...
per desprès tornar a enquadrar, sense deixar anar el boto, i disparar ...
D’aquesta manera aconseguim l’exposició perfecta (amb l’histograma a la dreta) ja que hem mesurat la llum de la zona més lluminosa ...
Posteriorment encara tindrem la possibilitat d’ajustar més la imatge amb els programes d’edició ...
Els objectius (les òptiques) són l’element principal de les càmeres de fotografiar i la seva qualitat està directament relacionada amb la qualitat de les imatges obtingudes ...
Estan formats per diversos grups de lents de diferents mides i curvatures amb la finalitat d’aconseguir una imatge perfecta en el pla focal ...
El pla focal és el lloc on va situat el sensor on es projecta perfectament enfocada la imatge del motiu a través de les lents ...
Tots els objectius tenen unes diferents característiques perfectament definides ...
A l’exterior de les òptiques trobem uns elements molt importants com l’enfocament, el zoom, i els diafragmes (aquets no estan visibles en la majoria d’òptiques) ...
La nitidesa o un enfocament precís serà un punt determinant en les nostres fotografies ...
Vegem doncs allò relacionat amb l’enfocament. Gairebé sempre en els laterals de les òptiques les opcions AF (enfocament automàtic) o MF (enfocament manual) ...
AF és la manera més usual, ràpida i fiable d’usar, en apretar el disparador fins a la meitat i en fraccions de segon el motiu està enfocat ...
És la manera que totes les càmeres portem preestablertes però no és l’única ...
Les càmeres ens ofereixen més possibilitats que farem servir depenent de si el motiu està estàtic o en moviment ...
Tot i tenir la possibilitat d’usar diferents punts d’enfocament (algunes càmeres fins 39) el més recomanable és fer servir el punt central ...
Però en enfocar al centre de la imatge i trobar el motiu principal descentrat passa això ...
queda desenfocat el tema principal ...
Aleshores allò més ràpid per enfocar correctament és girar la càmera situant el motiu al centre i prémer el disparador fina a la meitat ...
seguidament reenquadrar i fer la foto sense deixar anar el disparador ...
La majoria de càmeres marquen, al moment del cliK, en punts vermells tot allò que està situat en el mateix pla focal ...
En ocasions el AF (enfocament automàtic) anirà lent o no trobarà el focus, després tindrem l’opció de passar a MF (enfocament manual) ...
El MF (enfocament manual) és una manera més lenta, però segura, d’enfocar. Per fer-ho haurem de moure “manualment” l’anell d’enfocament (E) ...
El sistema de visió directe de “Live View” a més de poder enfocar amb diferents opcions (Rápida, directa i seguiment de la cara) ...
Però també podrem enfocar amb “Live View” + “MF” i encara podem ser més precisos ampliant amb la lupa fins a x10. És gairebé imprescindible fer servir el trípode ...
Algunes càmeres disposen d’una llum d’ajuda per enfocar en condicions de poca llum els motius propers. Aquesta llum no afecta l’exposició ...
En el botó “manera d’avançar” trobem diferents opcions per fer i avançar les fotografies ...
La primera foto a foto o imatge única, pressionat el disparador fins el fons només es realitzarà una sola foto, encara que deixem el disparador sostingut a fons ...
El segon és foto contínua o ràfega, pressionat i aguantant el disparador fins al fons les fotos es van realitzant seguides sense parar, depenent del model fins a 8 imatges per segon ...
Aquesta opció és un temporitzador per retardar uns segons (2/10) la realització de la foto ...
El dibuix ens indica que la càmera està preparada per acceptar un petit comandament a distancia per realitzar entre altres coses velocitats d’exposició “Bulb” per més de 30 segons ...
La lluminositat o núm. “f” és la capacitat que tenen les òptiques per deixar passar la llum, aquesta lluminositat màxima o màxima obertura d’un objectiu ve indicat en totes les òptiques ...
Matemàticament és el coeficient entre la seva distància focal i el diàmetre de la seva obertura. Així quan més petit sigui el nº f més lluminós serà l’objectiu, tindrà més qualitat i serà més car ...
Les diferents mides de l’obertura venen donades per una sèrie de núm. “f” anomenats diafragmes ...
Els diafragmes són la segona eina per controlar l’entrada de llum ...
Fisícament són unes fines làmines de metall situades a l’interior de l’òptica ...
Fent un símil podríem comparar-los amb les pupil·les dels gats ...
Amb poca llum es dilaten/obrim i amb molta llum es contrauen/tanquem ...
La quarta manera de mesurar la llum es “A” o també “Av” (Canon) això significa prioritat d’obertura, nosaltres seleccionem el diafragma i la càmera ajusta el temps d’obturació ...
Aquesta opció ens serà útil a l’hora d’aconseguir més nitidesa en les nostres imatges, indirectament també per controlar (fer canviar) les velocitats ...
El diafragma va unit a un selector de números “f” per controlar l’entrada de llum mitjançant una obertura ...
Els nº “f” o diafragmes són uns coeficients matemàtics universalment reconeguts sent sempre els mateixos en totes les càmeres ...
És una escala normalitzada en progressió on igual que les velocitats cada pas (o canvi de valor) deixa passar el doble o la meitat de llum ...
Totes les càmeres permeten entre un valor i el següent partir-lo en terços o meitats. Generalment els diafragmes els veurem precedits de la lletra f ...
Els nºf és la mida de la corona circular del diafragma i per no despistar-nos sempre que ens referim a ells serà com diafragmes oberts per deixar passar més llum o tancats per deixar entrar menys llum ...
A més de regular l’entrada de llum els diafragmes tenen una segona funció depenent de la seva obertura i és controlar la profunditat de camp ...
Quan reduïm la mida del forat per on passa la llum, reduïm el també la mida del feix de llum que entra per aquesta obertura, això produeix un efecte d’augment de la nitidesa ...
Per tant es pot definir la profunditat de camp com l’augment de la nitidesa per davant i per darrere del punt d’enfocament. Depenent del diafragma usat aquesta nitidesa serà més o menys gran ...
Situem tres persones a tres distàncies diferents de la càmera enfocat a la del mig amb un f2 i tenim una profunditat de camp mínima de 0,40 metres ...
Continuem fotografiant a les tres persones allà mateix enfocant també la del mig però amb un f16 i tenim ara una profunditat de camp de 3,50 metres ...
Seran tres els elements que afectaran la profunditat de camp: l’obertura del diafragma, la distància focal, i la distancia fins el motiu ...
La màxima profunditat de camp l’obtindrem amb el diafragma més tancat, amb l’objectiu gran angular i enfocant a prop (entre 1 i 2 metres) ...
La mínima profunditat de camp l’obtindrem amb el diafragma més obert, amb un teleobjectiu i situant el subjecte a enfocar a prop de la distancia mínima que permet enfocar l’òptica ...
f22
f16
f11
f8
f5,6
f4
f4
f2,8
L’obturador i el diafragma es poden utilitzar conjuntament. A mesura que es redueix la velocitat s’augmenta el diafragma (o al inrevés) i entrarà sempre la mateixa quantitat de llum ...
