DIA 5.- LA LLUM
El dia 5 és per veure com afectarà la llum les nostres fotografies depenent de la seva direcció, la seva intensitat i el seu color.
La llum és imprescindible per fotografiar i per veure el que ens envolta. La llum té dues característiques indiscutiblement lligades, les seves propietats físiques i la capacitat d’induir a respostes emocionals més subjectives ...
Conèixer la llum ens ajudarà a saber veure, a percebre i a visualitzar les coses. Així millorant el sentit de la percepció la fotografia estarà a l’altura del seu significat “escriptura amb llum” ...
El sol és la font de llum més important que tenim. Físicament la podem definir la llum com una forma d’energia electromagnètica constituïda per ones que s’estenen, es dobleguen i s’interfereixen unes amb les altres de manera similar a les ones del mar però a 300.000km/seg. ...
En fotografia l’ona lluminosa té tres característiques principals. La seva intensitat relacionada amb l’altura de les crestes de l’ona determina la brillantor, la longitud de l’ona depenent de la distància entre les crestes determina el color i la seva polarització segons l’angle d’inclinació d’aquestes ...
Aquestes ones d’energia (llum) que es desplacen en línia recta poden ser: Reflectides o absorbides, filtrades i refractades ...
Subjectivament associem els diferents nivells i qualitats de la llum amb estats d’ànim i els atribuïm qualitats emocionals ...
Així com a norma general podem dir que els colors apagats suggereixen un ambient melancòlic mentre que els colors intensos criden l’atenció per la seva exuberància ...
Els colors vermells i grocs son càlids i expansius probablement perquè els identifiquem amb el foc i el sol ...
Els colors blaus son freds, llunyans i donen sensació de contreure’s ...
La direcció de la llum i l’altura des d’on incideix sobre l’escena té una influència decisiva en el seu aspecte. D’això depenen la plenitud de la imatge, la textura i la força dels colors ...
Prenent el sol com font principal de llum tindrem 4 direccions preferents: la llum frontal, la llum zenital, la llum lateral i el contrallum ...
La llum frontal és una forma fàcil d’obtenir resultats acceptables, dóna una gran quantitat de detall i colors vius però les ombres queden per darrere les zones il·luminades i els objectes queden plants sense profunditat ...
És una llum poc afavoridora on sovint les persones sovint queden amb els ulls tancats, a més si el sol està baix la nostra ombra pot sortir en la fotografia ...
La llum zenital és quan el sol està situat en el punt més alt i en retrat de persones produeix ombres molt lletges als ulls i sota el nas ...
La llum lateral fa sortir les ombres en les fotografies i reprodueix els objectes amb un marcat relleu donant profunditat a les imatges ...
Contrallum és quan la llum ve de darrere del motiu. Amb el fons brillant i uniformement il·luminat els objectes del primer pla queden reduïts a siluetes planes perdent el detall, la textura i el color ...
La qualitat de la llum vindrà indicada per la duresa o suavitat de les ombres i podrà ser: llum dura, llum suau i llum difusa depenent de la mida relativa de la font lluminosa ...
Llum dura dóna ombres amb uns perfils nítids i molt marcats. Com més petita i intensa sigui la font i més allunyada estigui del motiu (el sol), més nítides seran les ombres. La llum dura és perfecta per destacar textures, les formes i els colors vius ...
La llum suau produeix ombres difuminades, com més gran sigui la font lluminosa i més a prop estigui del motiu (sol amb núvols prims), més suaus seran les ombres. El detall amb llum suau és bo i el color una mica més apagat que amb la llum dura ...
La llum difosa arriba al motiu gairebé des de totes direccions en prou feines hi ha ombres i la textura és pobre (ennuvolat o a l’ombra). És menys espectacular que la llum dura però més agraïda i manejable ...
El contrast (lluminós) és la diferència entre les quantitats de il·luminació que arriben a les zones més clares i les més fosques d’una escena ...
Con més gran és aquesta diferència, més gran és d’interval de tons. Així podem afirmar que la llum dura ens donarà més contrast i les llums suaus menys ...
És més fàcil d’entendre l’exemple en blanc i negre on podem comparar la foto extremadament contrastada gairebé sense grisos amb l’altre foto que te tota la gamma de tons grisos i on en prou feines hi ha contrast ...
El contrast ens comportarà subjectivament diferents sentiments. Un contrast suau amb tons clars (clau alta) crearà una atmosfera amb una càrrega emocional plena de tendresa i harmonia ...
Per contra un contrast dur amb tonalitats fosques (clau baixa) els sentiments que ens aportarà seran més misteriosos, dramàtics i angoixants ...
Del color de la llum en varem parlar amb el WB (balanç de blancs). Recordem que tota llum té unes dominants de color (fora dels 5.600/ 5.800kelvin) que l’ull humà no sempre pot apreciar ...
Aquesta influència de la llum en les fotografies pot resultar sorprenent al principi, doncs allò que veiem amb els ulls és diferent del que obtenim amb la càmera ...
Les dominats de color s’aprecien molt millor en els blancs o en els grisos clars i es poden corregir amb el dispositiu WB (balanç de blanc) o durant el posterior processament de les imatges ...
Evidentment també afectarà el color de la llum l’hora en què la realitzem ...
Recordem que allà on arriba la llum del flaix és llum blanca (5.800K) ...
Les condicions meteorològiques també influiran i amb els cels més foscos després de les tempestes els colors seran més intensos ...
Finalment depenent de les característiques de reflexió que tenen els objectes aquets ens transmetran uns tons més apagats en les superfícies rugoses i mats o més intensos en les superfícies brillants o polides ...
