Dia 4.- LA CÀMERA IV; EL SENSOR i COMPLEMENTS
En el dia 4 trobareu allò que fa referencia el sensor, la resolució, els formats RAW i JPEG, a més de els complements de la càmera com el para-sol, els filtres, trespeus, cable disparador i flaix.
El sensor és el substitut de les pel·lícules químiques, detecta i captura la llum en forma de senyals elèctrics per compondre la imatge ...
Dels diferents sensors és el CMOS el més usat per diferents fabricants de càmeres degut al seu baix consum d’energia i al seu preu més econòmic ...
Està format per milions de petites cel·les sensibles a la llum, alineades en columnes i files. Cadascuna d’aquestes cel·les equival a un píxel i en el seu conjunt formaran la imatge fotogràfica ...
Els píxels són cecs al color i s’utilitzen (RGB) per obtenir el color en la proporció de 25% vermells, 25% blaus i 50% verds ...
Amb la mateixa quantitat de “Mb” (megabits) tindran més “qualitat” les imatges finals obtingudes del sensor més gran ...
A les hores la mida del sensor si importa, el sensor gran “full frame” té els píxels (fotodíodes) menys atapeïts, no estan tan junts i per tant no es produeixen tantes interferències (soroll) ...
Els sensors “full frame” (fotograma complet) tenen unes mides de 24x36mm. Les mateixes que les pel·lícules químiques de 35mm. i una altra diferència important és que amb sensors més petits augmenta la profunditat de camp ...
Cada sensor APS té un factor d’equivalència 1x(...) per poder convertir les distàncies focals dels objectius a les distancies focals reals de la imatge, com sempre amb els seus avantatges i inconvenients ,,,
Els píxels un cop exposats a la llum, són cargues elèctriques que passen a un amplificador electrònic independent on seran convertides al sistema binari dels ordinadors i guardades en les targetes de memòria ...
Les targes de memòria son un dispositiu per guardar d’una forma fàcil, ràpida i fiable les imatges obtingudes, el model de càmera ens imposarà el tipus de targeta ...
Encara que hi ha diversos tipus de targetes, els models més comuns són el CF (Compact Flash) i el SD (Secure Digital) ...
Tindrem de comprar les targetes depenent de les nostres necessitats en funció de la seva capacitat i la velocitat en la rapidesa de guardar les imatges ...
Dins el menú de les càmeres trobem l’opció de seleccionar quin format d’arxiu (RAW o JPEG) i amb quina qualitat volem guardar les imatges ...
Format RAW (16 bits) no comprimeix les imatges, les guarda en estat pur obtenint la màxima gamma tonal que el sensor pugui registrar i sense que el software de la càmera les hagi modificat ...
El RAW és ideal per fer grans ampliacions, per situacions de llum difícils i per una posterior manipulació amb els programes de retoc fotogràfic ...
Els inconvenients són que cada marca de càmeres te un RAW diferent, crea uns fitxers molt grans que necessariament necessiten un posterior processat de la imatge ...
El format JPEG (8bits) és un format comprimit estàndard de fàcil lectura on podrem seleccionar la resolució i la compressió pel que els fitxers seran molt més lleugers i ràpids d’emmagatzemar a la targeta ...
La càmera manipula el format JPEG amb el seu software i apareix molt més correctament exposat, tant de llum com de nitidesa ...
Com a inconvenient el JPEG te un elevat nivell de compressió, això fa que els possibles errors d’exposició i color siguin més difícils de corregir i cada vegada que es manipula es perd informació ...
Aquí tenim una comparativa de les diferents qualitats i mides de les imatges amb una càmera de 21Mb (5616x3744) i una targeta de 16Gb ...
La resolució fa referència al nombre de píxels continguts en una polzada (ppp) i està estretament lligada amb la qualitat de la imatge ...
El tipus de resolució la farem servir gairebé sempre fent referència a la impressió de les imatges (a 240 ppp) o al seu visionat (a 72 ppp) ...
Per reduir més el pes de la imatge també podrem comprimir els arxius, agrupant els píxels més propers i i tons semblants ocupant menys informació ...
El píxel és la unitat mínima d’informació en una imatge i per poder guardar-lo al sistema binari de l’ordinador l’haurem de expressar en la unitat mínima que és un Bit ...
La fotografia digital està basada en cadenes de 8 dígits (01101001) = 28 o sigui 2+4+8+16+32+64+128+256 256 valors de gris per píxel ...
Però com tenim tres grups de píxels (01101110) (01101110) i (01101110), estem treballant en 3 cadenes de 8bits (3x8) = 24bits per definir el color i el brillo del àrea de cada píxel ...
24 bits de profunditat de color son 256x256x256 = 16.777.216 colors. L’ull humà pot percebre al voltant de 10.000 colors i matisos ...
Un RAW de 12 bits 212 2+4+8+12+16+32+64+128+256+512+1024+2048+4096 (010111101001) (010111101001) i (010111101001) i tres cadenes de 12 són 36 bits de profunditat de color, per tant 4096x4096x4096 = 68.719 milions de colors ...
Tot i que com recordem les càmeres reflex són adaptables a qualsevol tipus de necessitat fotogràfica dels accessoris més comuns destacarem el para-sol, alguns filtres, el trípode, el cable disparador i el flash ...
El para-sol és un element indispensable de les òptiques, les protegeix de cops frontals i evita efectes de refracció en les fotografies preses amb llum frontals ...
Hi ha un gran sortit de filtres amb dos sistemes, els de rosca i els de portafiltres. Tot i que la majoria està en desús, per causa dels programes d’edició, farem referència als més interessants ...
Els filtres UV (Ultraviolat) absorbeix la llum ultraviolada i no altera l’exposició. És molt interessant portar-los posats a cada òptica les protegeix de possibles ratllades. Té l’inconvenient de “duplicar” els punts de llum intensos ...
Els filtres ND (Densitat neutra) són de color gris i serveixen per reduir la intensitat de la llum del motiu. Com més fosc és més gran l’afecte aconseguit. Si és de qualitat no afectarà els colors ni al contrast, només afectarà l’exposició ...
Els filtres polaritzador està compost per dos vidres polaritzadors i rotant un d’ells s’ajusta l’efecte desitjat. Elimina reflexos sobre superfícies com aigua, vidre i objectes brillants a més d’intensificar els colors ...
Aquest efecte de polarització depèn de l’angle que mantingui la càmera respecte al motiu i la font de llum sigui de 90º. No serveix per fotografiar l’arc de Sant Martí, els color desapareixen ...
Els filtres degradats estan dividits en dues parts, una completament transparent i l’altre més fosca que en moltes ocasió té una dominant de color. Les dues parts es fusionen gradualment amb la finalitat de facilitar un equilibri de dues exposicions diferents entre dues zones de la imatge ...
El trespeus o trípode és una estructura portàtil composta de tres potes i una ròtula que es fa servir per sostenir i mantenir estable la càmera sobretot en exposicions amb velocitats lentes ...
El cable disparador o un comandament a distancia són eines imprescindibles en les exposicions “B” (bulb). És el complement del trespeus. N’hi ha de més o menys sofisticats com el intervalometre amb temporitzador per fer varies exposicions programades ...
El flaix és el complement fotogràfic més necessari. Ens permetrà il·luminar els motius de diferents maneres per ser més eficaços a l’hora de controlar la llum. En trobarem de moltes marques, mides i potencies ...
El flaix és una font de llum artificial, direccional, manejable, blanca (5600K), intensa i dura. Si bé la principal funció del flaix és il·luminar el motiu quan no tenim prou llum, també ens servirà per altres coses ...
El flaix electrònic és un generador capaç d’acumular energia i deixar-la anar instantàneament per la torxa. Aquesta energia composta de gas xenó produeix l’esclat de llum ...
La llum del flaix està afectada per la llei inversa al quadrat que diu “cada vegada que doblem la distancia al motiu, aquest rebrà quatre vegades menys llum” ...
El cop de llum del flaix té una potencia limitada i només arribarà fins a una certa distància. Aquesta potència o intensitat ve expressada en el número guia del flaix ...
El flaix incorporat en la majoria de càmeres té un nº guia reduït (menys de 30) lo que equival a poder il·luminar fins a uns 5 metres amb un ISO 100. Tot i que són molt limitades les seves possibilitats és d’una gran utilitat ...
El flaix extern o de mà tenen un nº guia més alt (fins uns 60) il·luminant fins uns 30 metres amb ISO 100. Amb el nº guia superior el flaix té més intensitat, la llum arriba més lluny i són més cars ...
El flaix de mà té un menú molt extens amb diferents funcionalitats i tècniques d’ús. Una majoria en tres maneres de disparar; TTL, E-TTL (canon) I-TTL (nikon) i el sistema MANUAL ...
El sistema TTL és summament precís en les lectures ja que mesura l’exposició a traves de l’objectiu. Càmera i flash comparteixen les informacions com la distància, el diafragma, el iso i la distància focal ...
El sistema E-TTL o I-TTL utilitza un cop de flaix previ per calcular més exactament els valors, iso diafragma i distancia per ajustar automàticament d’intensitat mitjançant la durada del cop de flaix ...
En MANUAL nosaltres som els responsables d’ajustar correctament la intensitat del cop de flaix depenent del iso, el diafragma i la distancia a il·luminar. En fotografia nocturna s’utilitza molt, sobretot amb el flaix a la mà ...
El flaix i la càmera estan comunicats intercanviant informació. La càmera amb el dial en manera “P” tindrà una velocitat de sincronització del flaix d’uns 1/200. Mentre que la velocitat de la llum del flaix, molt més ràpida, oscil·larà entre 1/5000 i 1/30000 fraccions de segon en funció del diafragma, distancia, iso i llum ambient ....
El flaix no es pot fer servir amb velocitats d’obturació més ràpides a la velocitat de sincronització 1/200 (amb excepció d’alguns models). Però si amb velocitats més lentes ...
Amb velocitats d’obturació lentes de motius en moviment podrem sincronitzar el flaix perquè dispari abans de tancar la segona cortineta i aconseguir que quedi menys visible per darrere del motiu ...
Podrem subexposar si la llum del flaix ens il·lumina amb excés el primer terme. O bé podrem subexposar l’exposició de la càmera mentre que el flaix il·luminarà correctament els motius propers ...
La majoria de flaixos porten incorporats un zoom dins de la torxa que té la funció de concentrar la llum per que coincideixi amb la distancia focal de l’òptica usada. Amb raons més creatives es pot usar manualment a l’inrevés dirigint la llum a un punt llunyà (105) fent servir un gran angular ...
Uns dels pocs problemes que ens ocasiona el flaix a l’hora de fer retrats, gairebé sempre en llocs amb poda llum, són els ulls vermells. La única solució efectiva per evitar-ho és fer servir el flaix de manera que la llum arribi al model indirectament ...
El flaix es va començar a utilitzar per il·luminar quan el motiu no tenia llum suficient, però avui dia es pot fer servir d’una manera molt més àmplia i creativa ...
Allò més senzill és il·luminar les parts properes quan aquestes estan mal il·luminades o no tenen gens de llum ...
Cada dia és més freqüent utilitzar el flaix de dia, amb sol. Per exemple per suavitzar les ombres, donar vida als ulls, mitigar la profunditat de les arrugues, ...
Per fer retrats a contrallum sense haver de sobreexposar ...
Semblant al cas anterior, el flaix pot ajudar-nos a equilibrar les llums dels elements situats a l’ombra ...
Amb exposicions lentes de diversos segons és fàcil il·luminar amb el flaix a la mà des de diferents angles ...
Molt important, sigui quina sigui la velocitat d’obturació de la càmera la llum del flaix (+ de 1/10000) congela el moviment dels elements situats en primer terme ...
Per realitzar aquest tipus de fotos s’efectua un moviment o un gir brusc sobre l’eix de l’objectiu just en el moment de disparar la càmera amb una velocitat “lenta” ...
Pintar amb llum es quan realitzem fotografia nocturna i amb velocitats molt lentes de minuts això ens dona temps suficient per passejar-nos amb el flaix a la mà il·luminat allò que més ens interessi amb varis cops de flaix ...
Strobist és una manera d’utilitzar els petits flaixos externs convencionals aconseguint resultats similars als dels grans flaixos d’estudi. La llum del flaix principal dispara per simpatia els altres flaixos ...
