Dia 3.- LA CÀMERA III;
En el dia 1 i pots trobar: els tipus d'òptiques amb les diferents distàncies focals, la manera "M" (manual) del dial de selecció, els ISO i el balanç de blanc.
La distància focal indicada en les òptiques al costat de la lluminositat, ens indica el tipus d’objectiu i la seva funció ...
Distància focal o longitud focal és la distància en mil·límetres des del centre òptic i el punt d’enfocament o pla focal o va situat el sensor ...
La distància focal ens diferencia el tipus d’òptica i ens marcarà la distància mínima d’enfocament. A menys distància focal més a prop podrem enfocar ...
Podrem diferenciar fàcilment tres grans grups d’objectius ...
Gran angulars (10/35mm) tenen una distància focal més curta i un angle de visió més ampli proporcionant una visió molt àmplia de les coses obrint espais i distorsionant els objectes més propers. Augmenten la profunditat de camp i la seva distancia mínima d’enfocament és de uns 20cm. ...
Òptiques normals o estàndard (40/60mm) amb un angle de visió semblant al de les persones uns 45º, això significa que proporciona unes perspectives molt correctes. Són lents lluminoses i la distància mínima per enfocar és de uns 40cm. Amb velocitats inferiors a 1/30 és recomanable fer servir el trípode ...
Teleobjectius (70/1200mm) tenen una distància focal més gran augmenten la mida del motiu estrenyent l’angle de visió pel que comprimeix i aplana els diferents plans. Redueixen molt la profunditat de camp i la velocitat d’obturació mínima perquè no surti la foto moguda és l’adjacent a la distància focal ...
Davant d'aquesta "adversitat" de l'ús de velocitats rápides en els teleobjectius, molts d'ells porten incorporat un estabilitzador d’imatge que és un sistema per reduir vibracions, visibles en les nostres fotos quan fem servir velocitats inadequades o massa lentes amb la càmera a la mà ...
Un bon estabilitzador aconsegueix reduir fina a 4 passos la velocitat sense tenir vibracions. Els estabilitzadors òptics no es poden tenir activats fen servir el trípode ...
A més distància focal menor angle de visió i més apropament del motiu ...
En els extrems trobem òptiques espectaculars amb preus prohibitius ...
El zoom és una òptica amb la distància focal variable. Disposa d’un grup de lents mòbils controlades per un anell exterior que ens permetrà utilitzar diferents distàncies focals en la mateixa òptica ...
Són les òptiques més comercials i n’hi ha de diverses distàncies focals: Zooms gran angulars 10-35, Zooms estàndard 28-135, o Zooms teles 100-400 i fins i tot zooms per cobrir gairebé totes les distàncies focals com els 28-300 ...
Algunes càmeres (compactes o bridge) incorporen un zoom digital sumat al zoom òptic que permet augmentar més la imatge però no produeix fotos de qualitat ja que reprodueix només una part del sensor ...
Les òptiques macro per les seves característiques permeten fer fotos de coses petites aproximadament a mida real (escala 1:1). Aquets objectius estan lliures d’aberracions òptiques per a aquest tipus d’acostament. Estan disponibles en diferents distancies focals de 50 a 200 ...
Les òptiques descentrables ens proporcionen é la possibilitat d’un major control de la perspectiva mitjançant un mecanisme que permet descentrar l’eix de l’objectiu ...
El duplicador és una lent que col·locada entre l’objectiu i la càmera augmenta la distància focal. No és un objectiu pròpiament dit sinó un convertidor pel que resta lluminositat i qualitat a la imatge ...
Dels 5 controls ens queda per veure la manera “M” o d’exposició manual. Aquí serem nosaltres qui decidim assumir el control de l’exposició amb la configuració de la velocitat i del diafragma ...
No obstant això sempre estarem “orientats” per la càmera mitjançant el nivell de compensació de l’exposició que en tot moment ens donarà els seus vàlids càlculs ...
Fem un breu repàs a les 5 maneres de controlar l’exposició i els seus resultats ...
ISO és una indicació numèrica de la sensibilitat de la llum. Tècnicament el que fan les càmeres és ampliar el senyal de la llum rebuda pel sensor ...
Cada pas d’un valor al següent duplica o redueix a la meitat la quantitat de llum rebuda per el sensor ...
Depenent del model de càmera i també de la mida del sensor no és molt adequat utilitzar un ISO alt, sol donar problemes de soroll ...
Senyal és tota informació significativa per construir la imatge. Una ampliació d’aquesta senyal (augment del ISO) comporta unes interferències anomenades soroll que dificulten la seva transmissió, emmagatzematge i compressió ...
L’augment de soroll no és proporcional en tota la imatge, es manifestarà principalment en les zones fosques i en el canal blau ...
A més de poder-lo dissimular en la posterior edició de la imatge alguns models de càmares tenen en el menú una opció per dissimular l'excés de soroll produït per els ISO molt alts ...
Els ISO alts ens seran útils per fotografiar motius amb poca llum ...
L’ISO en funció dels resultats que vulguem tenir ens permetrà variar les velocitats o diafragmes aplicant la llei de reciprocitat ...
Sortim a fotografiar de nit i amb el dial en "A" (obertura) posem el diafragma més obert f/4 i amb el ISO més alt 3200 la càmera ens dòna un temps d'exposició de 2 segons. Resultat una foto sense qualitat, amb molt de soroll ...
Apliquem la llei de reciprocitat deixant fix el diafragma veiem que el temps d’obturació és inversament proporcional als valors ISO i obtenim una exposició amb la mateixa contitat de llum que l'anterior ...
però amb molta més qualitat, sense soroll ...
Si la imatge obtinguda és de qualitat, després en el processat encara la podrem millorar ...
Independentment del ISO emprat, en exposicions molt llargues (més de 3min.) es produirà un soroll degut a l’augment de la temperatura del sensor ...
En el menú de les càmeres trobarem l’opció per “reduir el soroll de les llargues exposicions” però amb un inconvenient, el haver d’esperar el doble de temps a realitzar la següent foto ...
El balanç de blancs (WB white balance) és un ajust electrònic per aconseguir una bona reproducció del color, sense dominats, ...
Les dominants de color són més visibles en els tons neutres com el blanc o els grisos més clars amb independència del tipus de llum que il·lumina l’escena ...
Les càmeres calibren el color de manera que el sensor identifica com a llum blanca (5.800K) una llum amb una determinada temperatura de color ....
La temperatura de color és el mètode que es fa servir per quantificar el color de la llum i s'expressa en "K" (Kelvins) ...
La majoria de marques incorporen una sèrie de diferents possibilitats per corregir el balanç de blancs (equilibri de color o equilibri de blancs) ...
Cal saber que en seleccionar manualment la temperatura de color (K) tenim que marcar els Kelvin oposats a la tonalitat que pensem corregir ...
La imatge de l'esquerra està realitzada en "AWB" (automàtic) i a la dreta hem seleccionat manualment una temperatura de color de 2000k ...
Com la llum que il·lumina la imatge de la esquerra és artificial (tungstè) dona unes dominats grogues. A la foto de la dreta s’ha seleccionat l’opció del dibuix de la bombeta (tungstè) i el “software” de la càmera a corregit afegint blau per suavitzar la dominat groga ...
Més difícils d’apreciar son els dominants blaus de la llum natural de la imatge de la esquerra. A la dreta hem seleccionat el símbol dels núvols per que la càmera apliques groc per mitigar l’accés de blau ...
De la mateixa manera que el balanç de blancs serveix per corregir les dominats de color, fent-la servir a l’inrevés ens pot ser útil per intensificar els colors dominats ...
