El Flaix.
El flaix és una font de llum artificial, transportable, blanca, molt intensa i dura. Per utilitzar principalment quan no tenim prou llum per il·luminar el motiu.
El flaix electrònic és un generador i condensador capaç acumular energia i deixar-la anar instantàniament per la torxa. Aquesta energia a base de gas Xenó produeix un cop de llum dura, direccional i blanca de 5.600 º K.
Aquesta emissió de llum té una potència limitada. Només arribarà fins a una certa distància. Aquesta potència ve expressada com el nombre guia del flaix. (núm. guia = distància del flaix al motiu X pel diafragma). Hi ha una llei física que diu: "cada vegada que dobleguem la distància del motiu, aquest rebrà quatre vegades menys llum"
Com a mínim el flaix te una manera manual i una automàtica (TTL). En mode manual la durada del flaix és sempre la mateixa de tota la descàrrega, encara que ja en alguns també es pot fraccionar. En el mode automàtic el flaix, pel sistema electrònic TTL, controla la durada del cop de llum amb uns temps compresos entre 1.000 i 30.000 fraccions de segon.
El sistema TTL compatible amb la càmera és molt precís en les lectures ja que es realitzen a través de l'objectiu. Càmara i flaix comparteixen totes les informacions respecte a l'exposició, diafragma, iso, distància focal, etc. En funció d'aquest intercanvi de dades el flaix controlarà la quantitat de llum necessària regulant el temps de l'esclat. La intensitat del flaix serà sempre la mateixa.
Cada flaix té un velocitat de sincronització amb la càmera, normalment 1/125 o 1/250 (algunes càmeres ja permeten fer servir el flaix amb velocitats d'1/1000). No es pot usar amb velocitats més ràpides, però si amb velocitats més lentes.
En condicions de poca llum, amb un motiu molt il.luminat i en moviment, sempre que utilitzem una velocitat d'obturació lenta, es pot realitzar el centelleig del flaix just abans de tancar la 2a cortineta. D'aquesta manera l'estela de llum quedarà d'una manera més natural.
Igual que la càmera el flaix també ens permetrà sobreexposar o subexposar.
El zoom que porten incorporats gairebé tots els flaixos té la funció de concentrar el feix de llum per a que coincideixi amb el de l'òptica utilitzada o tot el contrari dirigir-la i concentrar-la perquè arribi únicament a un punt concret.
Les solucions per al problema dels ulls vermells són el flaix indirecte o el posterior retoc fotogràfic.
El mini flaix incorporat en algunes càmeres té un nº guia molt petit, el que li dóna un abast real de només uns 3 o 4 metres. És ideal per utilitzar com a llum de complement.
El flaix és una eina que cada vegada s'utilitza més, amb resultats molt sorprenents. Són diversos els tipus, models, complements i accessoris existents en el mercat.
El flaix es va començar a utilitzar per il·luminar quan el motiu no tenia llum suficient, avui en dia es pot utilitzar d'una manera més àmplia i creativa.
Es pot utilitzar com a llum complementària i tenir dues llums diferents en l'escena.
En retrats a plena llum del dia, per suavitzar les ombres i donar brillantor als ulls.
Per il·luminar retrats a contrallum.
Per il·luminar figures a contrallum.
Il.luminar motius propers amb poca llum, o situats a l'ombra, o mal il.luminats.
La seva ràpida velocitat a més de 1/10000 congela el moviment.
Utilitza una velocitat d'obturació lenta i el flaix.
Pintar amb llum, utilitzant més d'una espurna amb temps d'exposició molt lent i amb motius completament foscos o poc il.luminats.
Strobist és una manera d'utilitzar els petits flaixos convencionals aconseguint resultats similars als dels grans flaixos d'estudi.