Fotografia Vs Alzheimer
"Racons de la Costa Brava" del 2012 va ser l'última exposició que vaig fer i està per les llunyanes terres de la Xina.
Aquesta "Fotografia Vs Alzheimer" s'ha realitzat gràcies a una beca que em va atorgar el jurat de la convocatòria de Beques 2015, organitzada cada dos anys els "Amics de la Fotografia" de Torroella de Montgrí.
Espero que aviat pugui obrir una galeria amb les obres exposades, però com són col·leccions de 3 obres encara no sé com presentar-les.
Fotografia Vs Alzheimer
Projecte Fotogràfic guanyador de la Convocatòria Beques 2015
Fa uns dos anys que estic cuidant un familiar malalt d’Alzheimer en fase inicial, (grau 4).
Després d’uns mesos caòtics: metges, assistentes socials, psicòlegs (per la persona malalta i per la persona cuidadora), neuròleg, tacs, etc. vaig tenir la idea de fer-li una sessió de fotografia perquè “jo mateix” pogués distreure’m una mica ..., i va ser un encert.
La sorpresa va ser meva quan vaig poder comprovar que a més de servir-me a mi per distreure’m, a ella també li servia per gaudir de la sessió fotogràfica i passar una bona estona.
Així doncs la fotografia, en el meu cas s’ha convertit en una bona teràpia tant per a mi, el cuidador, com per la persona malalta.
Evidentment la fotografia no cura l’Alzheimer, de la mateixa manera que tampoc ho cura la música, però recentment uns estudis han demostrat que la música és una teràpia molt efectiva per fer aflorar sentiments perduts en la profunditat de la ment.
Essent així, per què la fotografia no pot donar els mateixos resultats com a teràpia?
Amb la fotografia aconsegueixo que faci exercici físic, que camini, que aixequi els braços, que mogui el cap, ...
Amb la fotografia aconsegueixo que pensi, que somrigui, que faci cara d’enfadada, que sobre actuï, ...
I el més important, amb la fotografia aconsegueixo que ella se senti la protagonista, que encara se senti útil.
Això és el fonamental, perquè així deixa d’estar asseguda sense fer res més que pensar en què li està passant, enfonsant-se més i més en el caos profund del seu deteriorat cervell.
Per no fer un reportatge del dia a dia d’un malalt d’Alzheimer, presento les obres agrupades en deu col·leccions de tres fotografies. Fent petites històries sempre amb la mateixa protagonista: la
Lolita, la meva mare de 88 anys.
